Isabelle de Ganay

Isabelle de Ganay va néixer a Rouen, França, el 1960. On va descobrir la mateixa màgia del paisatge de Normandia que va inspirar als grans mestres del Impressionisme - Monet, Renoir i Sisley. Isabelle, educada en una família que estimava l'art durant generacions, fou una criatura sensible, instintivament inclinada a la bellesa. La seva besàvia, la Comtessa Martine de Behague, fou una gran mesena d'art els anys vint. La seva esplèndida col·lecció inclou obres de Leonardo da Vinci, Tiziano, Durero i Monet; obres que no poden gaudir-se al Louvre.

L'art i la natura molt aviat varen ocupar un lloc predominant a la vida de la jove Isabelle, i, quan tenia només 15 anys, fou acceptada a la famosa escola de Belles Arts de Rouen. Fou un honor rarament concedit a gent tan jove, i fou ja un indicatiu del seu talent. El 1976, Isabelle coneix Albert Malet, l'últim pintor Impressionista de l'Escola de Rouen. Malet havia estat deixeble de Robert Antoine Pinchon i fou mestre de la Isabelle durant els propers deu anys. Isabelle continuà els seus estudis a l'acadèmia Julian i a l'Escola de Belles Arts de París, on fou la primera de la seva classe. Va retornar a Rouen, i va començar a exhibir la seva obra per tot França. Molt aviat fou reconeguda com una de les més representatives pintores del moviment Impressionista. Malet, qui sempre havia estat conscient de la seva vàlua com artista, va designar Isabelle la seva successora. Després de la seva mort el 1986, Isabelle va assumir la seva posició com a Mestra de l'Escola de Rouen. Això li comporta la responsabilitat de llegar el coneixement i la tècnica d'una de les últimes escoles d'art Franceses.

«El que desitjo més que res, és continuar progressant. Per tal d'estar cada vegada més a prop de la natura i traslladar-la millor a les meves teles. No s'ha d'imposar cap temàtica. És inútil prendre els pinzells si no s'ha sentit l'impacte emocional que precedeix a la creació. Per a mi, és a la natura on ha nascut l'irresistible desig de pintar.»

La Isabelle és una verdadera deixeble del "plein air", pintant a l'aire lliure tot el temps per a copsar millor la influència dels canvis atmosfèrics. Les vibracions de l'aire i la llum canviant, per tal de poder traslladar a la tela el moment efímer. Sense trair mai l'esperit de la seva obra, a la vora d'una carretera, sovint amb els seus alumnes, podem trobar a la Isabelle, pintora de la natura, sempre amb els seus temes, viatjant per França buscant la llum, que il·lumina les seves teles, densa i de càlids colors.

La Isabelle és casada amb el Baró Philippe de la Pomelie, descendent del General Marquis de La Fayette, i, a més, ciutadà honorari dels Estats Units d'Amèrica. Juga un paper important a la carrera de la Isabelle, no tan sols com admirador, sinó com a crític expert, valuós censor i essencial organitzador de les seves nombroses exposicions. Tenen dos fills, Constant i Melchior, que han heretat dels seus pares l'amor a la Normandia i els seus voltants.

La Isabelle de Ganay ha celebrat nombroses exposicions amb èxit per tot Europa. La seva posició com a membre d'Artistes de França, i la presència dels seus treballs a prestigioses col·leccions de tot el món, acrediten la seva continua expansió i reputació com una de les vertaderes pintores clàssiques Impressionistes.

La Wally Findlay Galleries es sent orgullosa de tenir l'oportunitat de presentar aquesta altament valorada artista Francesa de talent únic.

«Ella copsa el caràcter essencial dels seus temes, l'harmonia de línies i colors. Alguns cops agradables, d'altres fins i tot salvatges; amb un cromatisme enlluernador, comunica la seva passió per la llum i el color. Pel seu personal talent i autèntica recerca, forma part definitivament del grup dels Impressionistes.» Benedicte Dufey

«La Isabelle de Ganay s'ha guanyat un lloc envejable, pel seu estil, parentment clàssic, però atrevit i valent. Mantenint la tradició de traç vigorós, el seu instintiu estil, singular, quasi fervorós, li atorga una generositat de traços i colors que apareixen amb real intensitat al cor de les seves obres.» Pierre Larock