Constantin Kluge

En Constantin Kluge va néixer a Riga, Latvia, el 1912, fill de pares russos. El seu pare era graduat per l'Institut Politècnic de Riga i la seva mare professora de Literatura. El 1917 el caos de la Revolució Bolxevic i després la Guerra Civil, varen desarrelar completament la seva família. Es van haver de traslladar molt sovint i arribaren a Manchuria el 1920. Allà, el petit Constantin aprengué a parlar el Mandarí. El 1925 la família es va traslladar novament a Shangai, on en Kluge es va graduar a l'Escola Superior Municipal Francesa. Als disset anys fou un membre molt destacat del Club d'Art de Shangai. En aquesta època de la seva vida també tocava el violí i el violoncel. El 1931 Kluge viatjà a París per estudiar arquitectura a l'Escola de Belles Arts, i el 1937 es graduà en arquitectura pel govern francès.

Els anys passats estudiant i vivint al Quartier Latin de París, varen crear a en Kluge un fort lligam cap a les escenes característiques de la ciutat, i, en lloc de tornar immediatament a Shangai amb la seva família, allargà la seva estada a París sis mesos pintant olis amb vistes de la ciutat, només que per a retratar i preservar els paratges que tant estimava. Els anys d'infantesa passats a Orient contribuïren al seu amor per la pintura. El seu professor xinés li va ensenyar, des l'edat de deu anys, un respecte per l'art, i l'actitud dels orientals cap a la bellesa de la natura inspiraren al jove artista la descripció de la bellesa i l'eliminació de la vulgaritat a les seves pintures. Quan en Kluge retornà a la Xina, practicà la seva professió d'arquitecte per un temps. Però quan els seus amics el convenceren per a exhibir les seves pintures, l'exposició va tenir tant d'èxit i va produir tant entusiasme que en Kluge va pensar que amb la pintura, el seu gran amor, podria guanyar-se la vida. En Kluge va passar els anys de la II Guerra Mundial a Shangai i estava convençut de que no va tenir problemes amb els japonesos degut al respecte i amor que el poble japonès sent per la pintura.

El 1946 en Kluge acceptà un lloc de treball en un estudi d'arquitectura a Hong Kong i continuà pintant en el seu temps lliure. El 1950  en Constantin retornà a la seva estimada París. Era ja un expert i admirat pintor en aquells moments, pel què no fou sorprenent que guanyés un premi i molta expectació al Saló de París l'any 1951. Des de llavors va exposar freqüentment la seva obra als Salons aconseguint augmentar l'atenció del públic. En Kluge fou membre de la Societat d'Artistes Francesos, i el 1961 fou condecorat amb la Medalla d'Argent i amb el premi especial Raymond Perreau atorgat per la Fundació Taylor al Saló.

El 1962 rebé la preuada Medalla d'Or del Saló. El 1990, en Kluge aconseguí un dels més prestigiosos premis concedits pel govern francès: fou nomenat Cavaller de la Unió d'Honor pel Ministeri de Cultura. El 1991 fou premiat amb la Gran Medalla de la ciutat de Senlis. Completament captivat pels diferents ambients de París, en Kluge es va dedicar a pintar aquesta bella ciutat. L'alegria i animació dels mercats de flors, les poètiques i calmades ribes al llarg del Sena, la llum especial del sol a les primaveres de París, la sofisticació d'aquesta reina de ciutats foren meravellosament expressades a les seves variades composicions. La seva fascinació per París era contagiosa i aconseguia submergir a l'espectador dins de cada pintura. Les seves pintoresques escenes de ports on el color de l'aigua i les veles s'uneixen delicadament formant imatges de gran bellesa, així com les seves pintures de les ribes del Sena, són especialment boniques i convincents.

Probablement degut al seu primer aprenentatge d'arquitectura, en Kluge va pintar al principi de la seva carrera temes que incloïen edificis de molts estils, però els paisatges purs també l'intrigaven. A les seves escenes dels prats francesos on el sol i les qualitats dels canvis de l'atmosfera representaven un nou repte per a ell, en Kluge utilitzava la mateixa sensibilitat i sentit de la bellesa que plasmava a les seves altres obres. És interessant observar en aquest hàbil pintor la gama dels seus variats temes. A la vegada que continuava pintant, també fou un escriptor de considerable talent. La seva autobiografia, Constantin Kluge (publicada el 1987), detalla la seva vida fascinant i inclou moltes reproduccions a color de les seves pintures.

Els crítics d'art francesos varen dir que Constantin Kluge és un pintor de realisme poètic. En Kluge va pintar sense afectació, amb un estil franc i honest. El seu dibuix consistent i les seves formes ben construïdes es fonien en una atmosfera de color subtil. Gaudia pintant i comunicava la seva joia a l'espectador.