Jean Dufy

En Jean Dufy va néixer el 1888 a Le Havre, el gran port de la costa nord-oest de França. Tenia vuit germans. La seva família era humil, però els esforços del seu pare per a mantenir-la  no el varen impedir de dedicar el seu temps lliure a la seva afecció, la música. Tocava bé l'orgue i transmeté a tots els seus fills el seu propi gust musical i el seu amor per la bona música. La família era de descendència mixta. Un antecessor llunyà irlandès, els llegà el nom de Dufy i també hi havia sang francesa i alemanya a la família.

En Jean Dufy assistí a l'Escola de Belles Arts de Le Havre, i més tard estudià a París amb en Othon Friesz. La predilecció d'en Jean per l'art es manifestà ben aviat, ja que començà a pintar als catorze anys. Inevitablement, després dels seus estudis a Le Havre, en Jean viatjà a París on en Friesz, Braque i Raül Dufy, el seu germà, l'havien precedit. En Raül, junt amb en Friesz i Braque, havien intimat amb en Rouault, Vlaminck, Derian i Marquet, i encara que la relació d'en Jean amb aquests artistes majors que ell fou primerament com estudiant, gradualment guanyà la seva amistat.

Una ombra va enterbolir aquestes amistats artístiques, una ombra que enfosquí la relació dels dos germans, Raül i Jean. En Raül  havia rebut un encàrrec per a produir un mural immens per el Palau de la Electricitat a la Fira Mundial de París de l'any 1937. Va demanar ajuda al seu germà Jean i també a l'André Robert. El mural consistia en una sèrie de panels descrivint figurativament el paper tan important de l'electricitat a les nostres vides. Malgrat la grandària del mural, quasi dues setmanes després dels treballs preliminars de recerca, fons i dibuixos s'havien completat, i tota la pintura finalment estava acabada. Sembla ser que en Jean va jugar un important paper en la projecció d'aquesta immensa pintura, fins el punt que creia que hauria de rebre el mateix crèdit per aquest treball que en Raül. No obstant, en Raül fou qui rebé tot el mèrit quan la Fira Mundial fou inaugurada. Preocupat i, tal vegada amargat per aquesta experiència, en Jean desaparegué de l'escena artística parisenca, i se'n va anar a viure tranquil·lament amb la seva esposa a la regió de la Loire, una de les més serenes i boniques del país francès.

Encara que era membre del Saló de Tardor i hi exhibia periòdicament, en aquell temps en Jean Dufy es mantenia distant, treballant tot sol i evitant el contacte amb altres artistes. De tota manera la seva vida no era la d'un misantrop. Vivia alegrement, encara que tranquil, absort en les seves pintures i fent de tant en tant llargs viatjes amb la seva esposa a París i a les costes franceses, a Grècia, Espanya, Itàlia, Portugal, Suècia i Dinamarca. Allà on anava, la seva visió aguda i memòria retentiva, absorbien tot el què veia, plasmant esbossos, dibuixos a llapis i a tinta, gouaches i olis, tots ells plens de la seva exuberant visió i fruint amb la varietat de la bellesa del món i de les activitats humanes.

Quan estava a casa al camp, la major part del dia el passava pintant. Després de la pintura, tocava cada dia la seva guitarra. Era un artista expert amb aquest instrument, ja que havia heretat els dots musicals del seu pare. Encara que semblava un solitari, a les nits deixava l'estudi per anar a ballar o per anar a algun cafè a la propera petita població. En Jean Dufy observava, inspeccionava, estudiava les facetes de personalitat individual dels seus conciutadans, i llavors tornava fresc a casa seva, a punt per a reprendre les seves pintures al matí.

Els que el conegueren íntimament en els seus darrers deu anys, el descriuen com "un irascible i vell tirà amb aparença exterior de mal geni, però amb un cor d'or amagat al seu interior". La retirada al camp, vivint calmadament amb la seva esposa a casa seva, no fou una veritable retirada. Sota aquesta enganyosa aparença es trobava un artista amb un amor pel color brillant i una aparent facilitat sota la qual s'amaga una tècnica excepcional i un sentit arquitectònic de primer ordre. A les seves aquarel·les, gouaches i olis, ens trobem capturats al mateix temps pel seu brillant color, les seves sobre posicions de valents gruixos i enlluernant tons de color, les seves pinzellades lliures de fortes ombres. La visió superficial de la seva pintura és el resultat de la ferma, forta i sòlida composició que es troba al fons de la seva obra.

Estudiar els seus esbossos a llapis o els seus dibuixos a tinta és una revelació, ja que en ells ens adonem del projecte magistral, de la manera cal·ligràfica i el dibuix absolutament controlat que es troba al fons de les seves pintures.

La qualitat és present a totes les obres d'en Jean Dufy, i la seva temàtica extensa. Escenes de París; el mar; vaixells i ports; flors; concerts; bodegons; paisatges; escenes de caça; genets al Bosc de Bolònia - totes amb el traç individual, distintiu i viu dels seus pinzells. Una gran part de la seva vida practicà la música, i la música apareix quan s'estudia la seva obra. A vegades s'està temptat de dir que la música sembla sonar quan es mira el seu treball. Com si la música que en Jean hagués dibuixat des de la seva guitarra s'hagués transferit a les seves teles.

Encara que tenia fama de calmat i esquerp, en Jean Dufy fou un enamorat de la vida en tots els seus sentits, la seva exuberància i alegria simplement per ser viu, es reflectia en tot el què dibuixava o pintava. La gràcia heretada dels seus avantpassats francesos, la intel·ligència brillant dels seus avantpassats irlandesos i el gran sentit del treball ben fet, sens dubte heretat dels seus avantpassats alemanys, es troben barrejats en el seu art, i li atorguen un do com artista i una gran destresa com a pintor. La seva obra tramet a l'espectador un sentiment de vitalitat, alegria i delectació en la bellesa del món.

La Wally Findlay Galleries representà a Jean Dufy als Estats Units durant la seva vida i ha exhibit la seva obra al llarg de molts anys.