Nicola Simbari

L'obra de Nicola Simbari ha estat àmpliament coneguda als Estats Units a través de les freqüents exposicions presentades per la Wally Findlay Galleries.

A Calàbria existeixen antecedents del nom familiar "Simbari" retrocedint cents d'anys, encara que en Nicola Simbari és el primer artista d'aquesta llarga línia. El seu pare era arquitecte i constructor, i la major part de la família de la seva mare eren advocats.

De molt petit en Simbari fou exposat a les influències artístiques. Va néixer a San Lucido, un poble pescador de Calàbria, però als tres anys, el seu pare va traslladar la família a Roma, on treballava com arquitecte i constructor als museus del Vaticà, i als set anys va conèixer i estimar els frescs de Miquel Àngel a la Capella Sixtina. Aquests frescs són una monumental barreja d'arquitectura i pintura, i durant els quatre anys que en Simbari restà a l'Acadèmia de les Belles Arts a Roma, estudià pintura i arquitectura, sobresortint de tal manera en l'ultima que fou nomenat membre de l'Acadèmia facultat d'arquitectura. Però la pintura era el què realment l'interessava i aviat va deixar el lloc per a concentrar-se a pintar.

La primera exposició individual de pintures d'en Simbari va tenir lloc a Roma el 1953, i el mateix any va guanyar un premi com a millor escenari pel musical, "Tarantella Napoletana" produït a Roma. El 1954 l'Estat Italià li concedí la Medalla d'Or per un pòster presentat a una competició nacional. Tres anys més tard celebrà la seva primera exposició individual a Londres i el 1958 aconseguí l'honor de ser escollit per a pintar els murals pel Pavelló Italià a la Fira Mundial de Brussel·les.

Des de la seva primera exposició a Roma el 1953, molts col·leccionistes importants de Europa i Amèrica adquiriren les seves pintures, les quals formen part de la col·lecció  del museu de Belles Arts de Virgínia, de la Liberty Company a Londres  i de la col·lecció de Christian Dior a França.

El 1970 en Simbari s'inicià en dues noves activitats: la litografia i l'escultura. En alguns casos les seves litografies eren bastant abstractes i basades en combinacions i utilització de collage, fotografia i pintura; en altres casos purament figuratives i fidels a l'objecte pintat. Amb els mateixos materials que habitualment utilitzava per a les pintures executava les litografies, amb el paper més fi de Fabriano, una ciutat al costat Adriàtic de la península italiana coneguda per la seva fàbrica de paper per artistes. En Simbari escollia curosament el seu litògraf i treballaven molt units. Quan l'edició era acabada, per descomptat signava cada litografia individualment.

La primera escultura d'en Simbari fou una peça figurativa per a la qual va desenvolupar una nova pàtina anomenada "oro bronzo". Llavors començà a fer escultures més grans, foses i de plàstic però aplicant una pintura especial en ambdós casos, amb la qual cosa resultaven escultures a color.  En Simbari explicava, «M'agrada l'escultura, però encara sóc un pintor, és per això que poso color a l'escultura, la qual cosa és realment una barreja entre pintura i escultura. Per mi era natural fer escultura perquè utilitzo tan gruix de pasta a les meves pintures, que, si es passa la mà per la superfície pintada, es pot tocar la matèria i sentir que les pintures són quasi escultures.»