Le Pho

Les sensibles, subtils i belles pintures de l'artista vietnamita Le Pho, són una fascinant barreja de l'art Oriental amb influències de l'art contemporani de l'Oest.

Aquest artista especialitzat en semi-Impressionisme, estudià les flors i les figures i les tractà amb delicadesa i amb un inusual fluid transparent del color. En els seus principis, Le Pho preferia pintar sobre seda en lloc de lli, per la qual cosa desenvolupà una tècnica pròpia. Més tard va pintar sobre tela, però fins i tot sobre aquesta matèria aconseguí una única i rica textura de superfície que recorda la delicadesa de la seda que utilitzava anteriorment.

L'obra d'en Le Pho posseeix una especial elegància,utilitzada amb imaginació i destresa, que immediatament suggereix una base de gust i cultura. Per tant, no és sorprenent saber que Le Pho era fill del Virrei de Tonkin, Vietnam, i que la seva primera exposició individual a París fou considerada suficientment important com per a ser esponsoritzada per l'Ambaixada de Indoxina.

Nascut al Vietnam el 1907, Le Pho té una base cosmopolita inclús com a jove estudiant d'art. Estudià a l'Escola de Belles Arts de Hanoi des del 1925 fins el 1930, i després a l'Escola de Belles Arts de París els següents dos anys. El 1933 retornà a Hanoi, on va treballar com a professor a l'Escola de Belles Arts de Hanoi, una feina que desenvolupà del 1933 al 1936. Mentre estudiava a París va tenir la sort de ser alumne d'en Victor Tardieu, qui durant els seus estudis d'art havia estat amic i company d'en Matisse.

La seva etapa de professor a Hanoi finalitzà quan fou enviat novament a París el 1937 com a delegat de l'Exposició Internacional de París, i participà també com a membre del jurat d'aquesta Exposició. Des de llavors, en Le Pho establí la seva residència a París. La seva primera exposició individual el 1938 fou el primer graó vers la seva important i activa carrera artística a Europa. Celebrà nombroses exposicions individuals a París, Nice, Lyon, Strasbourg, Nantes, Rouen, Brest, Algiers, Casablanca, Brussel·les, Caracas i Buenos Aires, així com a Nova York i San Francisco. També exercí com a conseller artístic per a l'Ambaixada de Vietnam a París, obtingué un premi a la Exhibició Internacional de Belles Arts de Saigón, i exposà la seva obra anualment al Saló de Tardor i al Saló dels Independents a París.

Com es pot comprovar en els següents extractes de notícies sobre la seva obra escrites per importants crítics d'art, Le Pho utilitzava un color radiant, viu, amb una gran habilitat i bellesa. També, segons mencionen els crítics, els detalls del seus objectes són representats amb una exquisida suavitat i modelen delicadament la harmonia dels colors, recordant el seu bagatge oriental i aportant definició i substància a la idíl·lica fantasia planificada dels seus colors.

«Per harmonitzar el seu propi temperament i la seva tècnica, Le Pho ha conservat el procés de  pintar sobre seda. La gran delicadesa de la matèria on executa la pintura exigeix un refinament de dibuix i color que no és habitual actualment. Però precisament aquest retorn a l'art d'altres èpoques demostra l'audàcia d'aquest artista i l'interès que desperta el seu esforç.» Raymond Cogniat - Le Figaro

«En l'obra de Le Pho penetrem totalment en el món màgic que els orientals, i particularment els del «Far East», són capaços de descriure poèticament sobre una matèria tan preciosa com és la seda. Un nadiu d'Indoxina i amb inclinació espiritual per les millors tradicions artístiques, Le Pho, utilitza una tècnica que uneix diferents conceptes, alguns del món occidental, altres de la civilització oriental. L'esforç per sintetitzar aquests dos mons és clarament evident a la seva obra. Però l'espectador capta el més pur, quasi exclusiu caràcter oriental  que domina el delicat treball de Le Pho.» La Croix

«Aquest pintor Vietnamita educat a l'Escola de Belles Arts de Hanoi ha viscut a París durant monts anys. La influència francesa, de tota manera, no ha alienat la personalitat d'aquest subtil i refinat artista  com per a que oblidi les seves pròpies arrels i tradicions.» Prisme

«La mística difusió del color aconsegueix que les seves flors vibrin amb remarcable lluminositat. En les seves pintures de mares amb infants, Le Pho arriba a expressar la seva principal idea: la recerca del moment en què la llum atorga poètics tocs en les formes familiars de objectes o flors.» Liberté - Dimanche

«A les seves escenes familiars, a les seves pintures de maternitats,  Le Pho ens transmet els més grans sentiments i emocions de l'ésser humà, la poesia de la intimitat, de la llum, la bellesa de les dones, la tendresa de les mares i l'encant dels nens. Quasi bé oculta els models que utilitza a base de suaus línies i subtils tonalitats, amb delicades transparències i segures pinzellades. Els grocs i verds que utilitza pels seus decoratius fons, atorguen un ambient exquisit de vida i moviment a les seves pintures. Són agradables evocacions d'alegria, de felicitat, de refinada espiritualitat i sensibilitat.» París - Normandia

«L'art de Le pho és una interpretació d'alegria: alegria de les flors, de l'afecte familiar, presentada amb una emoció al mateix temps sincera i mesurada. Les seves natures mortes són vertaders retrats de flors obrint-se sota una irresistible lluminositat. En el seu art podem veure el preciós resultat de l'assimilació i fruïció de la barreja de dues herències artístiques, la d'orient i la nostra mateixa. Podem contemplar un ric passat retrobat en les seves pintures que emociona a l'espectador sense tenir res a veure amb un falç exotisme.» Les Derniéres Nouvelles d'Alsace

«Els tons en la pintura de Le Pho suggereixen més que analitzen, bellesa més que detall, l'encant que sintetitza tan meravellosament dels aspectes espirituals i físics dels seus temes. Les seves pintures de mares amb infants són realment delicades, ingenioses i directes, tan lluny de l'abstracció com del realisme. Totes les seves figures femenines posseeixen tanta sensible eloqüència que semblen haver sortit d'un paradís perdut molt de temps abans dels nostres dies de canvi i desintegració moral.» La libre Belgique

«Les teles de Le Pho són pintades amb lliures pinzellades, i el seu caràcter «Far East» és obvi en tots els seus detalls, no solament en el dibuix de certs objectes i rostres, sinó en alguna cosa intangible en ells que ens atrauen i connecten amb el nostre esperit, portant la suggestió d'un exòtic perfum que no es pot exactament definir. La matèria que utilitza en les seves pintures és tan especial com les teles que en resulten.» Le Méridional

«Le Pho utilitza el color per a produir harmonia en les seves pintures que són cada vegada més estructurades. Les dones que descriu tenen suavitat de flors, i les flors que descriu canten un himne al matí, a la primavera i a la vida.» Nice - Matin

«Le Pho posseeix un sentit innat de la gràcia en els gestes de les dones, d'encant femení adornat amb flors, i sobre tot d'una joiosa lluminositat. Aquest innat sentit mostra que és un artista que ha nascut per pintar i restablir l'ordre a la natura, restaurant les coses creades al lloc on haurien de ser en el món, encara que a d'altres pintors del nostre temps aquests esforços i filosofia no els agradin.» France - Amérique

La seva obra figura a la col·lecció permanent del Museu d'Art Modern de París, així com a les col·leccions de nombrosos museus de França.