André Hambourg

La Wally Findlay Galleries començà a representar a l'André Hambourg el 1963. Les seves exposicions al llarg dels anys a les galeries de la Wally Findlay de Nova York, Chicago, Palm Beach i Beberly Hills, li conferiren fama i estatus en el món de l'art.

Durant la seva vida pocs artistes han aconseguit la fama internacional que fou atorgada a l'André Hambourg, distingit guardonat de l'art contemporani francès. Les seves pintures figuren a més de cinquanta museus a França i a d'altres països, i col·leccionistes privats de tot el món han adquirit les seves lluminoses marines i escenes de platja, les seves poètiques composicions de Venècia, els seus paisatges i bodegons, obres que transcendeixen brillantment l'art de l'Impressionisme. El seu nom i obra figuren al costat dels més reconeguts artistes de l'art francès.

L'André Hambourg és un gran talent creatiu, un artista complert. A més dels seus olis, pastells, aquarel·les i dibuixos, ha desenvolupat una envejable reputació al camp de la litografia, gravats, ceràmiques, decoracions murals i il·lustracions per a luxoses edicions de llibres d'autors tan importants com són: Saint-Exupéry, George Duhamel, Sully Prudhomme, Henry de Regnier, Henry de Montherlant, Josep Kessel i molts d'altres. Any rere any, celebra exposicions individuals a París, Honfleur, Cagnes-sur-Mer, Brussel·les, Londres i Nord d'Àfrica.

Com un dels més honorats artistes, Hambourg rebé el més alt tribut del seu país el 1951 - La Creu de Cavaller de la Legió d'Honor - que li entregà Vincent Auriol, President de la República Francesa, en una recepció en honor seu al Palau de l'Elysée. El 1961 fou nomenat Oficial de la Legió d'Honor per André Malraux. Entre una impressionant llista de premis i honors, també obtingué la Creu de la Guerra, concedida pels seus serveis durant la guerra de 1939 a 1945, i un altre tribut de particular distinció - la Grande Médaille de Vermeil de la ciutat de París, el 1961.

L'André Hambourg va néixer a París el 1909. Començà la seva carrera d'art a l'Escola Nacional Superior de les Arts Decoratives, on estudià escultura a l'estudi de Niclausse. El 1927 es matriculà a l'Escola Nacional de Belles Arts estudiant pintura amb en Lucien Simon. Zbrowski, Modigliani i Soutine el presentaren a l'Henri Bénézit, qui va organitzar la seva primera exposició individual important a París el 1928. Des de llavors començà a exposar als Salons importants de París.

Amb els seus amics Francis Grüber, Bravo, Launois, Garbell, participà al moviment artístic de Montparnasse. Derain, Friesz i Kisling l'animaven- El 1930, celebrà la seva segona exposició individual a París, i el 1931 la seva creixent popularitat li facilità el ser nomenat membre del Comitè del Saló Independent de l'Art Francès i del Saló d'Obra Única. La seva tercera exposició individual a París el 1932 va ser el final de la primera fase de la seva obra. Es pot pensar en l'André Hambourg com un sensible intèrpret de la costa de Normandia o dels canals de Venècia, però per arribar a aquest punt, la seva vida i el seu treball varen haver de passar per moltes fases de formació.

El 1933, l'André Hambourg rebé el primer reconeixement de la seva carrera. Fou distingit amb el Premi de la Villa Abd-el-Tif i, com a resultat, viatjà a Nord Àfrica per primer cop. Des del 1933 al 1935, va pintar al sud d'Argèlia i celebrà exposicions individuals a París, Argèlia i Oran.

Després del seu servei militar el 1936, Hambourg executà un gran mural per el Pavelló Argelí a l'Exposició Internacional de París de 1937, per la qual cosa fou guardonat per l'Exposició. Al llarg del 1939, va pintar al Marroc i en aquella època va exposar vuitanta pintures en una exposició individual al Museu d'Ultramar a París, al mateix temps que exposava a Àfrica del Nord.

El mateix any fou mobilitzat a Àfrica del Nord com a reporter militar i artista per la "Free French Forces", treballant al diari Journal du Comissariat à la Guerre.

Missions especials de combat el portaren a servir com a corresponsal de guerra el 1944 amb el grup d'aliats SHAEF. En aquest càrrec participà a la campanya de França, Al front Atlàntic, a l'Alsàcia i a Alemanya. Com a resultat d'aquestes experiències, va escriure i il·lustrar dos llibres que aparegueren el 1947: Berchtesgaden-Party i D'Alger à Berchtesgaden. El 1944, també fou nomenat primer delegat francès per la "Four Arts Aid Society". I per les seves contribucions als artistes francesos durant el temps de l'alliberació de França; fou nomenat Cavaller de l'Ordre de la Salut Pública.

Per la seva carrera a la "French Army and Navy" rebé no solament6 la Creu de Guerra, sinó també l'honor de Premiat del Saló de la Marina, Pintor Honorífic de la Armada i Pintor Oficial del Ministeri de Marina.

El 1946, Hambourg reprengué la seva carrera pictòrica. Havia passat molts anys treballant i experimentant la llum. Llavors, començà a canviar la seva percepció del color, i el 1957, viatjà per primera vegada a Venècia on assolí la seva completa transició. Un any més tard exposà les seves pintures de Venècia a París. El moviment, el color i l'encant de Venècia vivien en aquelles obres.

Al llarg dels anys seixanta, Hambourg viatjà extensament, visitant Londres per a una exposició individual, viatjant al Marroc on il·lustrà La Rose de Sable per Henry de Montherlant; al Líban i a Turquia en el creuer Colbert, esponsoritzat per el Ministeri de la Marina Francès; a Venècia on dibuixava i pintava. Durant l'estiu del 1964, Trouville-sur-Mer l'honrà amb la seva primera més important exposició retrospectiva de la seva obra des dels anys 1927 fins el 1964.

El 1967 Hambourg realitzà el seu primer viatge a Israel i la seva estada a Jerusalem va tenir una gran influència per a ell. Allà va il·lustrar Terre d'Amour et de Feu, per Joseph Essen. Quan tornà a França, una exposició de les seves il·lustracions per a La Rose de Sable fou presentada primer a París i més tard a Toulouse.

Fins el 1970 viatjà extensament per tot el món, des de Europa fins Israel, Rússia, Àfrica, exposant i rebent honors en tots els llocs que visità. El 1971 tornà a viatjar a la Costa de Marfil, i el 1972 celebrà la seva primera exposició individual a la galeria Wally Findlay de Palm Beach. El mateix any rebé un honor especial - el de ser escollit per a pintar un monumental mural per a la Cambra d'Audiències de la nova Cort de Justícia Europea a Luxemburg. El Gener de 1973 aquesta obra panoràmica fou presentada en una cerimònia d'inauguració a l'Ajuntament amb l'assistència del President de Luxemburg, Robert Lecourt, i el duc i la duquessa de Luxemburg.

Al principi de la seva carrera, Hambourg començà a exposar als Salons de París, la seva primera exposició fou al Saló de les Tuileries el 1929 i continuant al Saló dels Independents, El Saló de Tardor, Els Pintors Testimonis del seu Temps, El Saló del Dibuix, El Saló de la Pintura i el Saló de les Terres Llatines. El 1962, es va filmar un documental sobre la seva vida i obra amb el títol: André Hambourg, the Painter. També fou protagonista de dos llibres: Hambourg per Michel Droit, i André Hambourg per André Flament, amb un prefaci de Raymond Cogniat. Una quantitat tan gran de crítics d'art han escrit sobre l'obra de l'André Hambourg que inclús una llista parcial dels seus noms seria interminable: Germain Bazin, Maximilien Gauthier, Max Pol Fouchet, Waldemar George, Raymond Cogniat, Pierre Descargues, André Warnod, Jean-Paul Crespelle, Raymond Charmet, Marcel Mithois, Dr. C. Lévêque, Guy Dornand, Jacqueline Colliex, René Barotte.

Per apreciar l'art de l'Hambourg, s'ha de comprendre el seu desenvolupament i transició des de les primeres teles fosques, les escenes conflictives i la repent percepció de la llum, els paisatges de gran bellesa on descansar la ment, en fantasies sense reserves. En tota la seva gran gama de viatges, Hambourg sempre portava el seu propi ambient artístic amb ell. Venècia, París, Honfleur, el mateix Londres tenen el mateix clima espiritual i artístic per l'Hambourg. El color assumeix la mateixa importància i proporció, i la llum, la del Nord de l'Àfrica o la del Mediterrani, accentua el seu impacte i detall. Amb aquest canvi d'enfoc les seves escenes són diferents de les primeres pintures, no en sensibilitat, però sí en percepció i ànima. És la transitòria, la immensa mutabilitat universal del món o del cel el que el motiva constantment.

Normandia i Venècia reflecteixen aquest canvi dramàtic. Hambourg transformà les escenes de les seves teles en un món espontani; el mínim toc de color és un suggeriment més que una forma. Un pintor d'atmosfera ha de conèixer els element que caracteritzen el seu treball, el què l'ajuda a harmonitzar els arbres amb els seus reflexes a l'aigua, el vaixell al mar, la figura humana a la sorra. Tot és viu, no solament les figures en una platja, també l'aigua, la sorra i, per sobre de tot, el cel que canvia d'atmosfera d'una tela a una altra. La relació del mar i del cel, els vents i les ones són temes poètics. L'aire es mou lliurement en mig dels núvols; es sent no tan sols el moviment sinó també el vent. Si en Boudin i en Jongkind ténen un successor, l'únic candidat és l'André Hambourg.

La vida, en tots els seus vessants fou sempre la passió de Hambourg a la seva obra. En el desenvolupament del seu art, tal vegada no fou tant la vida, sinó la seva pròpia percepció el que convertí al pintor trist que havia estat, en el pintor actual, alegre, dinàmic, amb constant i renovada creació. L'André captava el color en el seu particular moment i el magnificava en una dinàmica mutabilitat. A través de les seves pròpies reaccions davant la vida i l'espontaneïtat del contacte humà, Hambourg llegà al món el què el món espera d'un artista: la possibilitat de renaixement.